Nom del grup: Oliva trencada
2. Teniu algun nom alternatiu?
Oliveta trencada, Saltamartí, Olivetti.
3. Data de naixement del grup:
El 8 d’abril de 2007 D.C. a les déu i mitja del vespre al teatre de Muro, sense cesària.
4. Origen dels components:
Desconegut, es diu que hi havia un argentí, en Fernando, que va venir a Mallorca i ens va donar uns instruments per tocar, a n’en Michael li sonava lo de sa guitarra, ho havia vist per sa tele, però es va decantar per tocar sa bateria, va sentir al col·legi que es lligava més tocant els tambors,.
Desprès en Toni va collir es baix, i com a que en Fernando l’havia empleat per dur 2 kilos de marihuana de l’Argentina, ho s’ho va quedar. Creiem que encara té per a fumar, i pensam que el dia que se li acabi deixarà de tocar es baix.
En Jordi toca es piano, sa flauta, sa xeremies, perquè no li van agradar cap dels instruments que havia duit en Fernando, per això va pegar un palo al Monestir de Randa on es trobaven aquests instruments.
Finalment, en Pep, que de petit era admirador fervent del Maradona, va collir una guitarra, que se suposa que estava firmada per el Pelusa i al cap d’uns anys es va donar compte que els jugadors de futbol no tocaven sa guitarra i la va vendre per comprar-li paper de fumar al Toni, un paquet de preservatius per en Michael, una sotana a en Jordi, dos alfanjors a en Fernando i una guitarra robada per uns gitanos a una tenda de música que està per devora els instituts de Palma.
5. Grup insígnia:
Qualsevol, tots ens superen en valor i coratge.
6. Versionau alguna cançó?
Qualcuna, si.
Sempre deim que feim versions de Bon Jovi en palmesano, però ningú ens creu.
7. A quin grup us agradaria asemblar-vos estèticament?
A cap, no som ni lo suficientment guapos ni lo suficientment valents per semblar-nos ni tan sols als de Spinal tab. Imaginet!!
Ho sentim, ens agradaria tenir ídols, ho hem intentat i ens hem sentit inútils a l’hora de fer-ho.
8. Quants concerts heu fet fins ara?
Més d’un, però no esteim segurs.
9. On us agradaria tocar?
A l’estadi de l’Atlètic Balears a la mitja part del partit Atlètic Balears-Barça de la Copa del Rei on l’Atlètic va perdent per 0-2 i acaba guanyant 4-3.
També a la Plaça de Pere Garau en ple dissabte de mercat en es txiringuito dels Ferrejants.
I finalment seria una passada tocar a la capella de Ramon Llull de la basílica de Sant Francesc a ses matines de Nadal.
Aquesta resposta és l’única seria que tenim.
1O. Alguna mania o superstició abans dels concerts?
Fumar i beure.
Bé!! també qualcuna femella.
En realitat noltros som un poc heavies, el que passa és que no sabem tocar sa guitarra tan ràpid.
11. Equip de futbol dels components:
Tots som de l’Atlètic Balears. Bono!!, en Michael és apolític i en Toni és una mica del Barça, però només quan guanya.
Ah!! i en Fer és del Boca Juniors.
A en Jordi només li agrada sa petanca, li agrada l’acero en forma de bola.
Sincerament, no som molt futbolistes, ens sentim identificats amb una causa, no amb el futbol en si mateix.
12. Sou esportistes?
Esteim totalment en contra de l’esport.
Creiem que la partida pressupostaria que té l’Esport és exagerada, es podrien destinar aquests diners a Cultura, així hauria locals gratuïts per assajar i més locals per fer bolos.
A més sa gent que fa molt d’esport acaba amb malalties estranyes, amb rotures de filaments i ossos, i quais tots els esportistes d’elit són uns drogatas, que si doping, que si anabolitzants, etc...
Desprès hi ha l’especulació urbanística amb la construcció de polisportius i altres estructures per a esports freakis, hi ha molt de mangoneo i molt de negoci brut de fons, sense anar més enfora el Palma Arena,...
Hem fet una cançó de la nostra postura contra el sempre alabat i elogiat esport. Som punkys amb ell, perquè ell ho ha estat amb noltros, els nostros cossos no serveixen ni per guanyar una marató de formigues.
Res!, pensam que és bastant ridícul que 22 milionaris vagin corrensons darrera una pilota per tenir entretinguts a 10 milions de persones. Realment, si ho penses és bastant absurd.
13. Us agraden els videojocs? algun en especial?
En Fer i en Michael acabem de sortir del projecte Gameboys, desprès d’un any intens de teràpia han davallat la seva quota de partides a 10 hores diàries de consolismo.
Desprès, es darrer videojoc que coneix en Pep és el Wonderboy i creu que encara valen cinc duros.
A en Jordi li agrada més anar al Johny Maracas (bareto de música llatina) que no pas posar-se davant una pantalla a exercitar els pulgars, i finalment en Toni creu que els videojocs produeixen sordesa i no vol deixar d’escoltar la discografia de Bon Jovi, de fet ell és el que treu les versions.
14. Canteu en el mateix idioma que parlau?
Parlam més idiomes dels que cantam.
Però només cantam en català-mallorquí perquè se pareix a l’anglès i es més fàcil que l’anglès. Tampoc no ens agrada fer bandera d’això, de fet, sa gent que fa bandera d’això no entenen sa nostra postura cultural-lúdic-artística, ens recriminen que no ho facem. Bé!! que hi farem. Som uns freakis feliçment mallorquinitzats/mallorquinitzables.
15. Hi ha alguna persona que sempre us ajuda en tot a la que vulgueu dir-li Gràcies!?
A moltes, però sobretot a dues, a n’Ana de Fona i a en Joan Vich, sempre han cregut en noltros.
16. Ja teniu Gruppi oficial? o club de fans?
Amb aquest nom de grup no es pot fer meravelles, tothom pensa que feim música per a sa gent que va amb autocars de l’Imserso, i realment és una putada.
És curiós perquè desprès dels concerts ve la gent major i flipa amb el que feim, en canvi els jovents d’entre 14-25 anys no ho entenen, i això que feim una mescla de Sonic Youth amb Maria del Mar Bonet, però no ho pillen. Noltros creiem que és perquè no lis mola Sonic youth, en canvi sa gent major i els al·lots petits ho flipen, són més oberts sense prejuicis i modes, escolten la música com és.
Hi ha un dit que diu: Els joventes se creuen que tot ho saben, els adults sospiten tot del que creuen i els majors ho s’ho creuen tot.
Doncs així, noltros pensam: Visca el Cocoon psicodèlic i el Barrio Sesamo alucinògen!!!!
17. Tots teniu carnet de conduir o algun fa de taxista?
Els nostres pares ens duen als concerts, com a músics no volem rompre sa tradició de viure amb els nostres pares.
18. Època que us agradaria viure:
Dins l’eternitat. Amb opció de poder fer una siesta d’un parell d’anys. I si es pot disposar d’una màquina del temps millor, ens agrada viatjar.
19. El món i la música, com ho veieu?
El món per ara ho veim rodó. I la música encara no l’hem vista, però ben de segur que Apple inventarà un sistema per poder visualitzar sa música des de ca-teva. Serà de puta mare, els directors de video-clips aniran a les vagues amb els treballadors de s’Opel per a què no lis llevin sa feina, i n’Almodóvar deixarà de fer pel·lícules i tornarà a fer discos. En aquell moment el món serà més rodó que mai.
20. Alguna pel.lícula que vulgueu recomanar?
Els llibres molen més.
És un puta tòpic, però es vera. Per exemple, un llibre de novel·la negra o un de ciència ficció, ho llegeixes i t’imagines els personatges com tu vols, ets lliure de pensar el que vulguis, els escenaris, la història, etc... en canvi veus sa peli i te posen al puta Mel Gibson, escenaris 3-D fets amb la primera versió del Maya-studio, i solen llevar ses parts més guays del llibre, perquè diuen que no es poden filmar.
De fet, pensam que en Lars Von Trier o en David Lynch serien millors escriptors que no pas directors de cinema, el que passa és que són uns vagos.
Bono!!, a en Fernando li mola “Bajarse al moro”.
21. El millor concert que heu vist?
N’hi ha molts, tots els que monta Trui són de puta mare.
22. El pitjor grup de la història?
També n’hi ha molts, i lo pitjor, és que molts d’ells surten cada dia a sa ràdio. Basta que la posis i podràs treure ses teves pròpies conclusions.
23. On soleu anar a sopar?
Solem sopar a ca nostra. Som músics, és a dir, gent amb pocs diners i sabem cuinar amb sa gelera buida. I quan no, sa mama ens fa el dinar.
24. Que és el pitjor que pots fer en un escenari?
Supos que pots fer moltes coses dolentes, tampoc no sabria dir quines coses txungues feim noltros.
Noltros sortim, xerram amb sa gent i desprès tocam, no feim moltes birgueries de posta en escena i maquillatges, som naturals, sense complexos.
Hi ha gent que li encanta el que feim i desprès hi ha gent que no li diu res el que feim. Tot són gustos.
25. El vostre millor moment en els concerts?
Quan en Toni ens passa un poc d’herba argentina.
No sé si l’heu fumada mai, però va de puta mare per tocar a blanques a un compàs de 4/4 a 70 bpms.
Els de l’Imserso ho flipen. Noltros sospitam que els ous de Cocoon són megaespores de White Widow.
26. Teniu algun tema dedicat a algú?
Tots el temes estan dedicats a algú, però especialment a n’Ana de Fona i en Joan Vich,
de fet el pròxim disc ho volem titular “Ana i Joan” i serà un directe al teatre de Lloseta.
27. Quina és la vostra cançó protesta?
Tots els temes són de cançó protesta, especialment el pròxim disc serà una protesta màxima, “Ana i Joan” serà la culminació de la protesta en directe, tan sols superada per la Big Band GreenPeace a la seva actuació recent al Buckingham Palace.
Per cert, protestam que tan sols ens heu fet 30 preguntes.
28. De que parla el vostre últim tema?
De protesta. Una protesta a la gent que protesta perquè hi ha gent que protesta.
29. On us veieu tocant en 5 anys? si és que us vei
eu tocant clar ..
Si, perquè no?
Fa quasi tres anys que esteim tocant i no hem aturat. Han passat volant aquests anys, i supós que a aquest pas i amb aquest nom acabarem fent bolos als autocars de l’Imserso, i això seria de puta mare, perquè en Toni gràcies a les megaespores de Cocoon tindria material per dues vides més i podríem tocar més anys que els Rollings Stones i així estaríeu fins a la coronilla de noltros.
30. I ja l'última! Pròxims concerts?
Al nostre myspace els podràs trobar: http://www.myspace.com/olivatrencada
